Els nostre poble va recuperar l’autogovern amb l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia l’any 1982, que, entre altres competències, reconeix a la Generalitat Valenciana la capacitat de regular, crear i mantindre televisió, ràdio i premsa pròpies.
Així les coses, trobe que vam ser molts els valencians que aguardàrem amb esperança el començament de les emissions de la televisió pública valenciana i ens fregàrem els ulls incrèduls i emocionats quan vam vore aparéixer per primera vegada el jove rostre de la periodista Xelo Miralles -ara desterrada a eixa mena de reserva índia idiomàtica en què s’ha convertit Punt 2- i vam sentir aquelles primeres paraules pronunciades en el valencià de La Safor.
Han passat els anys i la gaubança per aquells primers balbucejos de Canal 9, que fins i tot arribava a emetre pel·lícules i publicitat en la llengua pròpia dels valencians en “prime time”, ha esdevingut decepció i incredulitat davant el procés de desvalenciantització de l’ens públic, que ja afecta inclús Ràdio 9, la “germaneta menuda”.
Havíem pensat que TVV no s’assemblaria mai de la vida a allò que encara tothom coneix com Aitana, és a dir, el Centro Regional de Televisión Española en la Comunidad Valenciana. Pensàvem que ni de bon tros tornarien a repetir-se situacions com la de què els valencianoparlants veiérem relegat l’ús de la nostra llengua a un segon pla o que les nostres gents foren entrevistades en castellà sistemàticament, com si es volguera donar a entendre als televidents que aquella ja no era viva, que ningú no l’emprava. Que no existia, en definitiva.
Però ens enganyàvem: el Partido Popular de la Comunidad Valenciana ha demostrat la seua condició d’alumne avantatjat dels Socialistas-Progresistas, responsables de la posada en marxa de la televisió pública valenciana, i aquesta ja competeix en espanyolia amb l’antiga emissora del carrer Lebón de València.
És cert que existeix una llei per la qual es va crear l’Ens Públic Radiotelevisió Valenciana, que entre altres coses afirma que l’idioma valencià haurà de tindre una presència d’almenys un 65% del temps d’emissió, percentatge que en el millor dels casos s’invertia en favor del castellà fins a la creació de Notícies 9, ara Punt 2. Però “feta la llei, feta la trampa”; i així, comptem amb un segon canal de televisió on el valencià té un protagonisme que trobem a faltar en la cadena germana, però que resulta que és una mena de racó mediàtic on s’arrumben tots els programes que d’antuvi se sap que van a tindre una baixa quota de pantalla. O el que és el mateix, que igual té que Punt 2 existisca que que no, a efectes de “share”.
Així, difícilment s’emetrà una pel·lícula com, posem per cas, “Terminator” per Punt 2, on la major part dels (pocs) films programats s’emeten a hores sovint intempestives i a més a més són subtitulats, en blanc i negre o tot plegat. La pel·lícula, doncs, podrà ser interessant, però només la voran quatre cinèfils insomnes. Això sí: en valencià...
Quant als programes que componen la graella de Canal 9, resulta que són del mateix caire d’aquells que podríem trobar a qualsevol emissora de televisió privada; però a diferència d’aquestes, l’ens públic es nodreix fonamentalment de (és clar) diners públics. És a dir, que els imposts que paguen els contribuents valencians serveixen perquè TVV li faça la competència a Antena 3, Tele 5, Canal +, etc. i no per a oferir una programació alternativa a les televisions privades, vertebradora del nostre País i que potencie la recuperació del valencià, tal i com arreplega el nostre Estatut.
Item més. La política dels últims directors pareix tendir a tirar mà, ja sense excepció, de professionals i no professionals forasters (això sí, amb un elevat caché) per a conduir els programes del canal de Burjassot. La llista podria ser molt més extensa, però em venen al cap noms com ara Lolita, Juan Imedio, Bárbara Rey, Ivonne Reyes, Terelu Campos, el Dr. Jiménez del Oso, Andrés Aberasturi, Mar Flores, Javier Cárdenas o, més recentment, Elsa Anka, Anabel Alonso o Carmen Sevilla. Tot un planter, com es veu, de reputats periodistes i presentadors valencians...
Caldria preguntar-li, doncs, a l’actual directora de TVV, Genoveva Reig, si es que creu que al País Valencià no hi ha professionals competents que siguen capaços de posar-se davant de les càmeres i presentar un programa de cuina tan bé o millor que l’ex-muller d’Ángel Cristo o fer preguntes als concursants amb la destresa d’una model?, actriu?, presentadora?, amant d’algun aspirant a president del Govern central? com Mar Flores i que a més a més reinvertirien els seus emoluments a casa nostra.
Està vist que els valencians no tenim sort a l’hora de triar els nostres polítics que són, en definitiva, els responsables d’humiliacions com aquestes a les que ens sotmet Canal 9. Potser ja és hora de meditar i donar un vot de confiança a partits polítics que mai no es burlarien de la gent d’aquest poble, perquè són valencians i valencianistes.

V·A·L·E·N·T·Í