Com sabeu, avui s'ha aprovat que els Papers de Salamanca tornen a Catalunya, però no al País Valencià.
EL nostre poble, tot i tindre més de 750 anys d'història, només té arxius dels darrers 60 anys... perquè?, perquè els feixistes van bombargejar l'ajuntament i es va cremar part de la documentació. Altra va ser segrestada i portada a Salamanca per castigar i perseguir als demòcrates.
Des d'EU hem portar el tema dels Papers locals de Salamanca 4 vegades al ple, i les4 el PP, amb la seua majoria absoluta, ha negat demanar els papers robats del poble.

Els hereus del feixisme continuen contents de la vergonya.

El Archivo de Salamanca alberga más de 80 toneladas de papeles valencianos


El Archivo de la Guerra Civil de Salamanca conserva más de 80 toneladas de documentación confiscada durante el franquismo de un total de 188 poblaciones de la Comunidad Valenciana, según fuentes de la Comissió de la Dignitat del País Valencià. De estos municipios, alrededor de 40 han aprobado ya en sus ayuntamientos mociones para exigir la devolución de este material, entre los que figuran documentos administrativos, revistas, diarios, libros y carteles.


Enviar
Imprimir
descargar
Ranking
Aumentar
Disminuir


PANORAMA-ACTUAL - 15/04/2005 17:36 h.





Las localidades valencianas que se han adherido por el momento a la demanda de la Comissió de la Dignitat son Agost, Aigües, Alaquàs, Alcalà de Xivert, l´Alcora, Almassora, Almenara, Ares del Maestrat, Banyeres de Mariola, Bellreguard, Benassal, Benifaió, Benimodo, Benirredrà, Bocairent, Busot, Càlig, Camp de Mirra, Carcaixent, Castell de Cabres, Cinctorres, Coves de Vinromà, Dénia, Figueroles, Gandia, Llucena, Moncofa, Morella, Nules, Oliva, Onda, Onil, Pedreguer, Sueca, Traiguera, Vilafranca, Vinaròs y Xàbia.

Según los datos recabados por este colectivo, en el Archivo salmantino hay, "como mínimo", 365 legajos requisados en Castellón, 220 en Valencia, 180 en Alicante y 13 en Vinaròs. Esta documentación hace referencia a asuntos como los informes de incautación de fincas rústicas, autorizaciones de obras y expedientes municipales.

Asismismo, se confiscaron fondos relacionados directamente con la contienda -como cartas de soldados en el frente o listas de movilizados-, hospitales de sangre, juzgados, compañías eléctricas, comités revolucionarios, organizaciones políticas y sindicales, cooperativas agrícolas y logias masónicas.

Según las mismas fuentes, hay constancia documental de que el 16 de septiembre de 1938 se trasladó de Castellón a Salamanca un vagón de carga con 28 sacos de libros y documentos. Por lo que respecta a Valencia, se registraron las editoriales ´Prometeo´, fundada por Vicente Blasco Ibáñez, y ´Estudios´, del librero alcoyano Joan Pastor, así como la redacción de la revista ´La Traca´, entre otras.

Documentación masónica

La documentación masónica de Valencia fue transportada en un camión en la madrugada del 18 de abril de 1939 mientras que el 18 de septiembre del mismo año se llenaron tres vagones de carga con papeles confiscados. En Alicante el transporte se realizó en dos vagones en el mes de agosto de 1939, relataron.

Todo esto da como resultado "ocho vagones de carga y un mínimo de 80 toneladas de peso, incluidos los muebles de las logias masónicas" que también fueron expoliados", aseguraron fuentes de la Comissió. Al respecto, matizaron que "no todo fue a para a Salamanca, puesto que tres troneladas de material se convirtieron en pasta de papel que se vendió por 700 pesetas de la época, que sirvieron para pagar los gastos".

Según el listado que maneja la Comissió de la Dignitat, los municipios que cuentan con documentación depositada en el Archivo de la Guerra Civil son Ademús, Atzúbia, Agost, Agres, Aigües, Aiora, Alacant, Alaquàs, Albaida, Alberic, Albocàsser, Alcalà de Xivert, Alcàsser, Alcoi, l´Alcora, Alfara de Carles, Algemesí, Alginet, l´Alguenya, Almassora, Almenara, Almoradí, l´Alqueria de la Comtessa, Alqueries, Altea, Alzira, Ares del Maestrat, Aspe, Banyeres de Mariola, Bellreguard, Benasau y Benassal.

También figuran en esta relación Beneixama, Benejúzar, Beniarbeig, Beniarló, Benirarrés, Benicarló, Benicàssim, Benidorm, Benifaió, Benigànim, Benilloba, Benillup, Benimodo, Benirredrà, Benissa, Benissanó, Benitatxell, Biar, Bicorp, Bocairent, Bolulla, Borriana, Borriol, Bugarra, Busot, Cabanes, Càlig, Calles, Callosa d´En Sarrià, Callosa de Segura, Calp, Camp de Mirra, Canet lo Roig, Carcaixent, Carlet, les Cases Baixes, Castalla, Castell de Cabres, Castell de Castells, Castelló de la Plana, Caudiel, Cinctorres, Cocentaina, Cortes d´Arenós, Coves de Vinromà, Cox, Crevillent, Culla, Daia Nova, Dénia, Dolores, El Puig, Elda, Elx, Énguera, Eslida y Fanzara.

Asimismo, se confiscaron bienes de Figueres, Figueroles, Finestrat, Formentera de Segura, Gandia, Gavarda, Godella, Grau de Castelló, Guardamar, Fondó de les Neus, Ibi, Jacarilla, l´Olleria, Llanera de Ranes, Llíria, Llucena, Ludiente, Manises, Moncofa, Monfort, Monòver, Montesa, Morella, Muro, Mutxamel, Novelda, la Nucia, Nules, Oliva, Onda, Ondara, Onil, Ontinyent, Orba, Oriola, Orpesa, l´Orxa, Orxeta, Parcent, Paterna, Pedreguer, Pego, Petrer, el Pinós, Pobla d´Arenós, Pobla del Duc, Polinyà del Xúquer, Polop, Quart de Poblet, Ràfol d´Almúnia, Redovan, Relleu, Requena y Ribesalbes,

Completan la lista Rocafort, Rojales, la Romana, Rossell, Sagunt, Salem, Salinas, Sant Joan del Moró, Sant Rafel del Riu, Sant Vicent del Raspeig, Santa Pola, Sax, Serra d´En Galceran, Sogorb, Sollana, Sueca, Tales, Tavernes Blanques, Tibi, Torreblanca, Torre de les Maçanes, Torrent, Torrevella, Traiguera, les Useres, València, Vall d´Alba, Vall de Gallinera, el Verger, Vilafamés, Vilafranca dels Ports, la Vila Joiosa, Vilanova d´Alcolea, Vila-real, Vilavella, Villar de Llibertat, Villena, Vinaròs, Xàbia, Xàtiva, Xelva, Xiva, Xiva de Morella y Xixona.

EU lamenta que se devuelvan los papeles catalanes y no los valencianos
COLÉA LA POLÉMICA SOBRE LOS ARCHIVOS DE SALAMANCA

El portavoz adjunto del grupo parlamentario Esquerra Unida-Entesa Ramón Cardona, lamentó este viernes "la decisión del gobierno central de autorizar la devolución de los papeles de Cataluña expoliados durante la Guerra Civil y almacenados en Salamanca, descartando al mismo tiempo que se atiendan las reclamaciones de otras comunidades, entre ellas la valenciana".


Enviar
Imprimir
descargar
Ranking
Aumentar
Disminuir


PANORAMA-ACTUAL - 15/04/2005 15:16 h.





Cardona aseguró que esta postura es "totalmente absurda" y calificó de "insustancial el argumento del gobierno socialista respecto a que sólo la Generalitat de Catalunya era una institución constituida en el momento del expolio".

En este sentido, indicó que "hay documentos de particulares que se supone que estaban constituidos durante la Guerra Civil", ironizó, y añadió que "de la misma forma, hay papeles de numerosos ayuntamientos que también tenían personalidad jurídica y física.

El argumento, por lo tanto, no se sostiene", apuntó. Cardona instó al PSOE a "reconsiderar su decisión, porque es un tema de absoluta justicia histórica" y agregó que "los socialistas tendrían de explicar en base a qué regla de tres el País Valenciano tiene que ser menos o tener menos derechos que una comunidad concreta".

Asimismo, advirtió que "una parte muy importante de responsabilidad en este tema hemos de atribuirla al gobierno de la Generalitat Valenciana que a pesar de tener sobre la mesa un mandato de las Cortes Valencianas para pedir nuestros documentos al gobierno estatal y comenzar una negociación no ha hecho nada".

En su opinión, "es evidente que el presidente de la Generalitat, Francisco Camps, vela mucho más por los intereses del PP de Salamanca que por los de la comunidad que gobierna" y añadió que "también es curioso que el PP valenciano, que se pasa el día con la reivindicación acuática y lingüística, sea incapaz de reclamar cosas que son nuestras".

Cardona anunció que su grupo parlamentario dedicará la sesión de control de la próxima semana al presidente de la Generalitat a preguntar por qué razón no se han pedido los documentos.

CABANES: EL PP ES NEGA A CONDEMNAR EL NAZISME I EL CAMP D’Extermini d’auschwitz.




CABANES: EL PP ES NEGA A CONDEMNAR EL NAZISME I EL CAMP D’Extermini d’auschwitz.



El passat ple de l’ajuntament de Cabanes, va ser escenari d’un nou fet que va causar l’estupor entre el nodrit número de gent que havia acudit de públic.

En el punt de l’ordre del dia referit a les mocions presentades per Esquerra Unida-l’Entesa, es va passar a debatre una presentada a principis d’anys, però bloquejada pel PP fins a aquest ple.

Aquesta moció, feia referència a que en Gener d’aquest 2005, totes les institucions democràtiques europees havien conmemorat el sisanté aniversari de la caiguda dels camps d’etermeni d’auschwits, i en eixe sentit, proposava una declaració institucional de condemna del nazisme i dels camps d’extermini, a l’hora que demanava un reconeixiement per part de la corporació, als dos veïns de la localitat que van perdre la vida en el mateix: Victorià Montoliu Segarra ( nascut a Cabanes el 21 del 8 del 1901 i mort en el cam el 14 del 10 del 1941, i Vicent Mulet Reula, nascut a Cabanes el 17 de març del 1012 i mort a en els camps d’extermini el 5 del 2 del 1942.

Segons el portaveu d’Esquerra Unida-l’Entesa, Carles Mulet, la iniciativa s’enmarcava dins de les commemoracions i homenatges que la majoria de institucions democràtiques estaven fent en aquelles dades ( principis d’any), i era la manera de donar reconeixement a dos veïns de la localitat que van morir en mans de la barbàrie.

La resposta de la portaveu del PP va ser escandalosa “ en lloc de condemnar el nazisme, com ha fet la dreta democràtica d’aquest país, va argumentar que no era el moment de buscar reobrir ferides i atacs entre els dos bàndols, reinvidicant-se d’aquesta manera com hereus del nazisme”.

Mulet ha recordat que no és el primer cop que el PP de Cabanes reivindica l’herència feixista del seu partit “ quan els hem demanat una condemna del franquisme, s’han negat en rotund, quan els hem demanat un reconeixement cap a les persones que van morir en el poble per la defensa de la democràcia i les llibertats, s’han negat, i ara, quan els demanem que es condemne el nazisme i els camps d’extermini nazi, es tornen a negar, argumentat que aixó obri ferides entre dos bàndols, i posant a el mateix sac a les víctimes del nazisme amb els nazis”.

El regidor ecosocialista ha afirmat que l’ajuntament de Cabanes està governat per la dreta més feixista possible.

lun ene 31, 2005 12:02 pm
Asunto: EL PP DE CABANES TORNA A NEGAR EL RETORN D PAPERS D SALAMANCA. CABANES NOMÉS TÉ 60 ANYS D'ARXIUS DEL 760 DE LA POBLACIÓ


EL PP DE CABANES TORNA A NEGAR LA TORNADA DELS PAPERS DE SALAMANCA



CABANES NOMÉS TÉ 60 ANYS D'ARXIUS DEL 760 DE LA POBLACIÓ.

El regidor d’Esquerra Unida-L’Entesa a l’ajuntament de Cabanes, ha lamentant que el PP municipal haja rebutjar, per quarta vegada, la petició de tornada dels papers de Salamanca a aquesta localitat.

Segons Mulet “és la quarta vegada que presentem una moció al respecte de la petició de tornada dels documents de Salamanca a Cabanes, i el PP torna a emprar la seua majoria absoluta, sense argumentar la seua negativa, per erbutjar-la. Ens sembla un fet molt greu de burla al poble de Cabanes, ja que dels més de 750 anys d’Historia, el poble només compta amb arxius dels 60 darrrers anys, és a dir, els arxius de casi 700 anys del nostre poble no estan ací. Gran part dels fons documentals es van cremar quan els feixistes van bombardejar Cabanes i es va prendre foc a l’ajuntament, però aquells que es van salvar, van anar a parar a Salamanca, per continuar perseguint i castigant a la gent que estava defenent la democràcia. Ara, els hereus politics dels feixistes honoren i justifiquen les accions d’aquest, i es neguen a restituir al poble els arxius que legalment ens pertanyen,i gràcies a una dreta cavernícola i predemocràtica, Cabanes ha perdut 700 anys d’arxius”

Text de la moció

En Carles Mulet i Garcia com a portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Unida-L’Entesa, presenta la següent moció per a ser debatuda i si escau, aprovada pel Ple d’aquest Ajuntament de Cabanes


Exposició:
L’assumpte dels Papers de Salamanca ha passat vàries vegades per aquest plenari, sense que haja hagut canvi en el grup majoritari, impedint per tant la seua aprovació.

Podíem entendre la negativa del Grup Municipal del PP, ja que els interessava més els manaments del seu partit que no el patrimoni del nostre poble. No obstant, han hagut canvis molt importants que creiem podrien fer reconsiderar el seu posicionament. El Govern Central ha acordat amb la Generalitat de Catalunya la tornada dels papers catalans, i, seguit el complexe d’inferioritat i catalanofobia que imparteix el PP, cal remarcar que nosaltres tenim exactament els mateixos drets que qualsevol poble català en recuperar el seu patrimoni.

Estem parlant d’un tema de gran rellevància, ja que cal remarcar, que al nostre poble no existeixen arxius municipals anteriors al franquisme; l’ajuntament va ser bombardejat pels franquistes, i es va incendiar, i la documentació que va quedar va ser espoliada per poder perseguir als demòcrates. Per tant, no es sap exactament la documentació local que pot haver al Salamanca, però siga la que siga, aquesta és de vital importància per poder dignificar els arxius municipals. Qualsevol persona que a hores d’ara vulga accedir a documents locals anteriors a la dècada dels 90, és a dir, de casi 700 anys d’historia local, ha de desplaçar-se a Salamanca. Una barbaritat.

La “Comissió d’experts” va deixar ben clar que la pretesa unitat arxivística de Salamanca és una fal·làcia. ja que només es tracta d’un fons documental, totalment il·legítim,

TEXT DE LA MOCIÓ.

Al finalitzar la guerra civil en 1.939, el règim franquista va continuar amb la persecució i repressió de tot allò que haguera existit, dins de la legalitat
republicana, procedint, també a la recerca i requisa de tota la documentació que, pertanyent a institucions democràtiques com la de diferents ajuntaments
valencians, partits polítics o sindicats d’esquerra, organitzacions socials, etc. poguera servir per a la seua tasca de repressió i persecució.


El material espoliat pels responsables franquistes va ocupar centenes de caixes de documentació diversa que va ser dipositada en
Salamanca en el denominat Arxiu General de la Guerra Civil, juntament amb la procedent d'espolis semblants ocorreguts en altres parts de l’Estat Espanyol.
Els documents traslladats a Salamanca, es van fer servir per a elaborar tres milions de fitxes personals i milers d’expedients d’antecedents pel servei de la
repressió política i social: aquest gran fitxer donava informació d’antecedents polítics i ideològics dels ciutadans i ciutadanes a l’Auditoria de Guerra,
tribunals de responsabilitats polítiques i Tribunals de depuració de funcionaris i treballadors públics, el tribunal Especial para la Represión de la Masoneria y
el Comunismo, que va ser succeït pel Tribunal de Orden Público (TOP).







Aquest poble va ser un dels 180 afectats per eixe segrest de documentació.

Donat que és un deure de justícia reconegut per tots els països europeus la reparació dels danys i usurpacions causats amb motiu de les darreres guerres
europees, el govern de l’Estat té el deure de compensat aquest acte d’oprobi contra les persones i institucions retornant els documents, llibres i altra
mena de publicacions i objectes que els van ser arrabassats.

Ara, baix un règim democràtic i amb un Estat de les Autonomies consolidat no té cap sentit mantindre una mena d’Arxiu centralitzat i constituït, bàsicament,
per materials documentals originals no aportats voluntàriament sinó, mes bé, incautats o espoliats per les forces guanyadores de la guerra civil que s’havien
rebel·lat contra el legítim govern constitucional de la II República Espanyola. Deixar que aquesta situació es prolongue en el temps suposa consolidar, premiar un model d’apropiació per la força d’una documentació que
es nostra.


A pesar de que s’ha avançat en la possibilitat d’accés a la mateixa, de que s’ha pogut microfilmar part d’ella, la realitat és que no sols encara es
evident que, per a determinats treballs amb ella relacionats, els estudiosos o investigadors valencians tenen que desplaçar-se a Salamanca a consultar-la sinó que en un moment que s’aconsella que la documentació es trobe el més prop del lloc on es va generar i que no es consoliden situacions d’apropiació indegudes, és encara més necessari per a restituir la nostra història el que es resolga la injustícia de que eixos originals no retornen al nostre territori. Té sentit que si una persona vol investigar sobre documentació del nostre poble haja d’anar-se’n a Salamanca a fer-ho?. Evidentment, no.

Bona part dels ajuntaments valencians ( quasi 40), molts d’ells governats pel PP, han demanat el retorn d’eixos papers.

Les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat, el passat 4 de Maig de 2004, instar la Generalitat Valenciana a reclamar la devolució de tota la documentació originària del País Valencià usurpada per les tropes franquistes durant la Guerra Civil i anys posteriors, i emmagatzemada a Salamanca.

Aquest acord de les Corts, no s’ha dut a terme pel Govern Valencià, vulnerant una qüestió de dignitat col·lectiva i de justícia, i violant un manament de la sobirania popular dels valencians representada en les Corts Valencianes, vulnerant els procediments democràtics i anteposant els interessos partidistes del PP espanyol als interessos particulars i col·lectius dels valencians.

Tot i que la Generalitat Valenciana no existía entre el 36 i el 39” –entre d’altres coses, perquè l’esclat de la sublevació militar franquista ho va impedir– sí que existien les administracions locals dels més de 180 municipis valencians dels que consta que va ser traslladat gran part del seus fons documentals a Salamanca. Igualment, sí que tenien existència legal desenes de formacions polítiques, organitzacions sindicals, ateneus republicans, editorials i particulars valencians que veren espoliat el seu patrimoni per les tropes franquistes amb l’únic objectiu d’organitzar posteriorment la repressió dels seus membres.

Un cop que la Ministra de Cultura del Govern Espanyol ha anunciat que assumeix el dictamen de la Comissió d’Experts, favorable a la restitució de la documentació espoliada per les tropes franquistes a la fi de la Guerra Civil, es fa previsible, , aquests documents puguen tornar en breu a Catalunya i els pobles catalans, mentre que els corresponents al País Valencià, i al nostre propi poble, continuen vergonyosament segrestats davant la deslleialtat del Govern Valencià als interessos dels seu propi poble.

Els arxius segrestat a Salamanca, no constitueixen per ells mateix cap unitat arxivística, sinó que són parts robades d’altres arxius, per tant, l’argumentada unitat arxivística només s’aconseguiria retornar-se als seus llocs d’origen.






PROPOSTA DE MOCIÓ:



Per aquest motiu, l’Ajuntament de Cabanes aprova els
següents acords:



Primer: Instar al Govern Espanyol, i la Ministra de Cultura, a la devolució íntegra de tots els arxius robats a aquest poble, ja siguen del propi ajuntament, o de persones o organitzacions.

Segon: Demanar al Govern Espanyol i a la Ministra de Cultura, que apliquen aquesta petició a totes les localitats i entitats afectades, sense cap tipus de discriminació territorial.

Tercer: Instar al Govern Valencià a complir l’acord de les Corts Valencianes de 4 de Maig de 2004, i a que actuen amb dignitat amb els pobles i persones.



Quart: Traslladar aquest acord al Govern de l’Estat
Espanyol, al Congrés dels Diputats, a la Generalitat
Valenciana, al Parlament Valencià, i a la Federació
Valenciana de municipis i Províncies.


Cinqué: Instar al Consell a establir els mecanismes de
col·laboració amb el Ministeri per a què en l’Arxiu de
Salamanca queden còpies de la documentació que es
retorne al País Valencià als efectes oportuns.

mar may 18, 2004 11:32 am
Asunto: EL PP DE CABANES ES NEGA A CONDEMNAR EL FRANQUISME I ES SENT ORGULLÓS DEL SEU PASSAT.


EL PP DE CABANES ES NEGA A CONDEMNAR EL FRANQUISME I ES SENT ORGULLÓS DEL SEU PASSAT.

El ple de l’Ajuntament de Cabanes, celebrat anit, va viure tensos moments, davant la negativa de l’equip de govern local (PP) de condemnar institucionalment el franquisme.

La moció presentada pel Grup Municipal d’Esquerra Unida-l’Entesa, el text de la qual adjuntem al final d’aquesta nota, demanava únicament una condemna institucional, per part del Ple, del franquisme.

Segons el portaveu municipal d’EU, Carles Mulet “ no preteníem obrir velles ferides ni estar contínuament mirant al passat, simplement, per tal de commemorar el 25 aniversari dels ajuntaments democràtics, que el Ple, de manera simbòlica, condemnara el franquisme, i ens hem trobat amb un PP que no només no renega del seu passat fraquista, sinó que es sent orgullós”.

La moció d’EU, va comptar amb el vot afirmatiu del PSOE, i la negava, els quals van dir que no anàvem a condemnar de cap manera el franquisme. Davant la rèplica d’EU per la indignació d’estar compartint sessió plenària amb franquistes convençuts i orgullosos de ser-ho, la portaveu del PP va invitar al regidor d’EU a abandonar el Ple si això li suposava cap problema.

Per a EU, “ el PP s’ha llevat definitivament la seua careta de centristes, i ens mostra la part més feixista i primitiva. Primer, fa mesos, es van negar a fer una distinció pública als lluitadors per la democràtica, però ara han aplegat al límit d’alló acceptable, al justificar el franquisme”.



Text de la moció:





En aquestes dates, se celebra l'aniversari de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, després de la celebració del referèndum pel qual es va aprovar la Constitució espanyola de 1.978 per una àmplia majoria.

Amb la constitució dels nous ajuntaments, culminava un període curt però intens de canvis polítics, obrint de facto una nova etapa política i social en el país que va significar l’arribada de la democràcia i la llibertat després de quasi 40 anys de dictadura i repressió protagonitzada pel règim franquista.

Aquesta dictadura es va iniciar amb un alçament colpista contra la República, legítimament triada pel poble

La dictadura franquista va negar durant 40 anys els més elementals drets de la persona com la llibertat d'expressió i informació, el dret a la igualtat davant de la llei, el dret de reunió, manifestació i associació, el dret de vaga, el dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte, el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la llibertat de càtedra, etc.

Durant quasi 40 anys van romandre il·legalitats els partits polítics i els sindicats de classe, no es van admetre més associacions que les afins al règim i qualsevol que discrepara era sotmés als tan coneguts, per desgraciats, Tribunals d'Orde Públic, o simplement eren 'convenientment' represos en dependències policials, i a vegades, inclús en el trajecte, 'desapareixien'.


La democràcia va arribar amb la Constitució de 1.978, esta Constitució es va elaborar des de l'acord, el respecte a la diversitat i per a donar resposta a la situació política i social tan complexa d'aquell moment.

Sens dubte seu màxim senya d’identitat va ser el CONSENS i el diàleg entre tots a pesar de les seues discrepàncies.


Es va fugir del frontisme i es va acceptar per les víctimes, molt sovint, tindre que negociar amb els botxins.

L'interés general, el bé del país i el futur ho exigien

.

Durant aquests anys de “transició”, no ha hagut cap moment en el qual aquest ajuntament haja condemnat públicament i institucionalment la dictadura franquista, i per a per això en aquest 25 aniversari el Grup Municipal d'Esquerra Unida –L’Entesa vol rendir un homenatge a aquells homes i dones que amb la seua generositat, la seua valentia i la seua lluita quotidiana van contribuir de mode significatiu que hui puguem disfrutar de llibertat i democràcia en el nostre país.


En conseqüència, proposem a l'Ajuntament Ple l'adopció del següent acord

1. En aquest XXV Aniversari de la Constitució espanyola és imprescindible condemnar la dictadura franquista que tant de patiment i dolor va portar a este país, i reivindica els valors de compromís, lluita, dedicació, generositat i justícia social que van caracteritzar a les persones que es van oposar al franquisme, com a valors que han d’impregnar la convivència en la nostra societat.

mié dic 10, 2003 9:26 am
Asunto: EL PP DE CABANES NEGA EL RECONEIXEMENT A LES PERSONES QUE HAN LLUITA PER LA DEMOCRÀCIA AL POBLE


EL PP DE CABANES NEGA EL RECONEIXEMENT A LES PERSONES
QUE HAN LLUITA PER LA DEMOCRÀCIA AL POBLE

El regidor d’Esquerra Unida-L’Entesa a l’ajuntament de
Cabanes, Carles Mulet, ha criticat el cinisme i
autoritarisme de l’equip de govern del PP local, el
qual, en la seua majoria absolutista ha negat el
reconeixem institucional als veïns i veïnes que han
lluitat per les llibertats i la democràcia.
La petició dels ecosocialistes, es feia per mitjà
d’una moció a l’ajuntament, emmarcada dins de la
commemoració del XXVé aniversari de la Constitució
Espanyola. Segons la moció, la Constitució, tot i les
seues mancances, va significar la eina per la qual es
va dotar els ciutadans de l’Estat Espanyol per tornar
a la normalitat democràtica i la convivència pacífica,
després del negre parèntesi de 40 anys de fosca i
criminal dictadura. I en la lluita per la democràcia
i les llibertats col·lectives, van donar part, o tota
la seua vida, molta gent del poble de Cabanes, i totes
eixes persones que van patir la persecució i
repressió, que van defensar fins les darreres
conseqüències el sistema democràtica, que es van
esforçar durant la nostra historia recent (dictadura i
transició) en la restauració de la normalitat i les
llibertats, són els i les veritables artífex d’aquest
text que ens ha servit per a entendre-nos pacíficament
durant 25 anys.
La moció portava tres punts:
1- Declaració institucional de reconeixement a totes
les persones que han lluitat per la democràcia i la
restitució del sistema democràtica al poble i a la
Ribera.
2- Homenatge cívic a aquestes persones, emmarcant-lo
dins de la commemoració del xxvé aniversari de la
Constitució Espanyola
3- Col·locació en algun espai públic, d’una placa en
memòria i homenatge d’aquesta gent.
Segons Mulet “ El PP va tornar a mostrar la seua cara
més reaccionaria, i es va negar de ple a entrar a
valorar la proposta, vaig una anti-argumentació segons
la qual, al mode de vore del PP, als lluitadors per la
democràcia la poble, ja se’ls havia fet els
corresponents homenatges i reconeixement. Preguntant
l’oposició sobre quan i de quina manera s’havia fet
aquest reconeixement, el PP, va tornar a emprar el seu
vergonyós silenci com a resposta”.
Per al regidor d’EU “ en aquest cas, tornem a patir
la majoria absoluta del PP que rebutja sistemàticament
totes les mocions que presentem, però el rerafons és
molt més seriós que en altres ocasions, ja que es nega
el reconeixement a la gent que ha estat lluitat per la
democràcia, i això és com vindre a justificar els
règims autoritaris. Ens vam tornar a quedar a soles en
la nostra postura, junt al PSPV local, cal que la gent
sàpiga quin tipus de personatges neo-franquistes estan
governant Cabanes””

dic 16, 2003 10:03 am
Asunto: El PP de Cabanes, es nega a comdemnar la Mort del camera Jose Couso


El PP de Cabanes, rebutja condemnar la mort de José
Couso “ perquè hi han moltes morts que lamentar, i no
només la de càmera”, d’aquesta manera van rebutjar en
el passat Ple, la moció presentada per l’Entesa.
Amb els vots d’EU i el PSOE, la moció no va prosperar
pel “rodillo” del PP.
El regidor d’Esquerra Unida a Cabanes, Carles Mulet,
ha manifestat “estem molts disgustats amb l’actitud
del PP, ens nega tot tipus de participació, inclòs el
dret a opininar de manera diferent a ells, i ens
rebutgen absolutament totes les propostes, com aquesta
de fer justícia amb un treballador assassinat a
l’Iraq. Demostren com d’intolerants apleguen a ser.
Els vam dir que estàvem disposats a condemnar totes
les morts que ells creguen que s’han de condemnar,
però ni van escoltar-nos. No hi ha cosa més trista que
no condemnar un crim com aquest, per qüestió
partidista i ridícula”

MOCIÓ DE PETICIÓ D’INVESTIGACIÓ I JUDICI PEL CRIM AL
CAMERA DE TELECINCO JOSÉ COUSO



El Grup Municipal d’Esquerra Unida-l’Entesa a
l’Ajuntament de cABANES, eleva al Ple de
l’Ajuntament, per al seu debat en la següent sessió
ordinària la present


MOCIÓ


El passat dia 8 d’abril poc després de les 11.00, el
carro de combat estatunidenc, Abrams M1, pertanyent a
la companyia A del 64 Regiment, gira la seua torreta,
apunta a l’Hotel Palestina situat en Bagdad
(Residència oficial de la premsa), i després d’uns
minuts, dispara un projectil contra el mateix a
l’altura de la planta 15.

José Couso Permuy, càmera i reporter de Tele 5, de
nacionalitat espanyola, de 37 anys d’edat, casat, amb
dos fills de sis i tres anys, és topetat per
l’impacte, mentre es trobava filmant des de
l’habitació 1403 de l’esmentat Hotel. Poques hores
més tard i a conseqüència de les ferides que li va
produir aquell impacte, José Couso, moria en
l’hospital Ibn Nafis.

La família de José Couso s’ha adreçat al Ministeri
d’Afers Exteriors, sol·licitant una investigació i una
condemna dels fets. La resposta de les autoritats
espanyoles s’ha limitat a l’enviament per missatgeria
d’ un "Informe" emès pel Comandament Central de
l’Exèrcit estatunidenc en agost de 2003, el qual posa
de manifest la negativa a procedir a cap tipus
d’investigació, ni explicació dels fets que li van
costar la vida a Couso, quan desenvolupava la seua
tasca periodística. Informe qualificat per la família
d’ insuficient ja que ni tan sols es pot anomenar
d’eixa manera.

6 mesos després de la mort de José Couso, no s’ha
produït investigació versemblant alguna dels fets que
van produir la seua mort, i molt menys hi ha obert
procés judicial algun (a excepció de la Querella
Criminal presentada per la família davant de
l’Audiència Nacional malgrat els insistents
impediments que ve posant la Fiscalia de l’Estat
Espanyol) per la depuració de les responsabilitats
penals que es deriven d’aquestes actuacions, tot això
quan està perfectament localitzada la forma, el moment
i la sang gelada de l’acció que va produir la mort
violenta del càmera de Tele 5.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Cabanes
ACORDA:

1º Instar al Govern Municipal i al Govern Autonòmic
per que es dirigisquen al Govern Espanyol, per que
CONDEMNE els fets concrets que van culminar amb la
mort del càmera de Tele 5 José Couso Permuy, i que al
mateix temps inicie els tràmits diplomàtics i polítics
oportuns, davant el Govern dels EUA, i els Organismes
Internacionals, o altres Òrgans Judicials, per iniciar
una Investigació versemblant, formal i amb les
suficients garanties d’independència, que finalment
puga culminar en les acciones i processos judicials
escaients que depuren per complet la responsabilitat
penal i indemnitzatories que es puguen derivar del
conjunt de fets.

2º En els mateixos termes, que es sol·licite del
Govern Espanyol el reconeixement institucional del
treball professional realitzat, del càmera i reporter
José Couso Permuy.

3º Instar al Govern Municipal, per que s’adrece al
Govern Espanyol per què aquest anticipe les
indemnitzacions que corresponguen per a l’abonament a
la família de José Couso.

Permeteu-me una puntualització.Per parlar amb propietat no poden anomenar Papeles de Salamanca als que no ho son perque es tracten dels Papers de la Generalitat ,proposo doncs si m´ho permeteu,que parlem del retorn dels Papers de la Generalitat

tallaferro,

no estic d'acord amb tu, els papers catalans sí que eren en una majoria de la seua Generalitat, però els valencians, no, eren d'ajuntaments i organitzacions, la Generalitat com a tal no eixistia en aquell periode i per tant, no tenia cap arxiu per ser robat.
Per tant, al país valencià es podrien dir els arxius valencians, els arxius robats a salamanca... etc, enten el q dius, però...

> tallaferro ha escrito:
> Permeteu-me una puntualització.Per parlar amb propietat no poden anomenar Papeles de Salamanca als que no ho son perque es tracten dels Papers de la Generalitat ,proposo doncs si m´ho permeteu,que parlem del retorn dels Papers de la Generalitat

Correctìssima la teva puntualització Invitado.Parlem dels papers de Cabanes,etc... i mai dels de Salamanca